Com pot ser que t'estimi tant...

Aquest cop era divendres. Al Teatre municipal estava força ple i el públic a diferència d'altres vegades, era força jove, suposo que pel refent televisiu de les T que tenia molta gent: "Jet Lag".
La veritat es que esperava amb força expectació aquesta obra, ja que n'havia llegit que era una temàtica diferent a tot el que havien fet les T de Teatre. I relament, em van sorprendre i agradar! Va ser una de les millors obres de la Temporada.
Tot gira al voltant d'una escenografia espectacularment ben dissenyada, que és un personatge més de l'obra i que li dóna força a la història i permet anar-nos transportant fins i tot d'una manera molt creïble en el temps ens els diferents flashbacks que ens porta la història.
Respecte al director Daulte, el puc felicitar pel text i la història que els hi ha escrit, on crec que han pogut demostrar fins on arriben com a actrius! Hi ha un moment a l'obra, quan el personatge que interpreta la Carme Pla explica la seva infantesa que realment fa estralls al públic. Un toc Daulte, sens dubte! A més, la història està ben tramada i és un repte, interpretativament, per les actrius.


Sens dubte una obra que no us podeu perdre!
Consulteu la web de les T

Fitxa Tècnica de l'obra

Dirección
Javier Daulte

Traducción
Víctor Muñoz

Escenografía
Jon Berrondo

Vestuario
Marian Coromina

Iluminación
Albert Faura (aai)
Carlos Lucena

Sonido
Francisco Grande

Con
Mamen Duch, Míriam Iscla, Marta Pérez, Carme Pla, Àgata Roca

Producción
Teatre Nacional de Catalunya y T de Teatre
Con la colaboración de
Ministerio de Cultura – INAEM y Teatre Zorrilla de Badalona

Espectáculo recomendado a partir de 12 años
Duración aproximada
1 h 35 minutos (sin entreacto)

Font: Teatre Nacional de Catalunya

Boris Godunov

Comentari:
El teatre és ple de gom a gom. La gent s'asseu al seus seients i comença l'obra. Últimament, i ca da cop més, l'espai escenic s'amplia del típic escenari per ocupar el pati de butaques, la platea i tot el teatre en general. No vull explicar gaires coses de com s'ho fan perquè ens doni la sensació que estem realment segrestats a a dins del teatre, però es pot veure com es pot fer reflexionar l'espectador des de múltiples nivells. Amb una escenografia austera (que sembla que sigui del propi teatre) i una cortina on s'hi projecten diferents escenaris virtuals i imatges de video, ens traslladen a diferents escenaris per aconseguir, sempre i en tot moment, que reflexionem sobre l'amenaça terrorista que continuament ens plana al damunt degut als actes dels nostres líders polítics.

Molt recomanable.

Si la voleu anar a a veure, ara faran una estada fins a principis de maig al TNC.

Fitxa Artística de l'obra
Idea original y dirección artística
Àlex Ollé (La Fura dels Baus)

Dirección escénica y dramatúrgia
Àlex Ollé y David Plana

Texto original
David Plana

Dirección musical
Josep Sanou

Creación del vídeo
Frank Aleu
Urano
Escenografia i attrezzo
Alberto Pastor

Vestuario
Catou Verdier

Iluminación
Pere Capell
Àlex Ollén

Vídeo
Joan Rodon

Ajudanta de dirección
Anna Rodríguez

Assistència al diseño de sonido
Damien Bazin

Con
Pedro Gutiérrez, Sara Rosa Losilla,Pep Miràs,Juan Olivares,Francesca Piñón, Albert Prat,Òscar Rabadan,Fina Rius,
Manel Sans.

Agradecimientos

Colaboración en vídeos
Mariona Bassa, Cristina Plazas, Maria Molins, JordiBoixaderas, Jordi Martínez, Norbert Ibero,CarlesCanut, Pere Arquillué, Manuel Veiga, Pere Molina,Miquel Gelabert, Agustí Esteve, Delegación del Gobierno en Barcelona, Òscar Lauroba, Tomás Morató, Pérez Porro, Lucia Valleta, Joan Ortega, RaúlVargas, Xavier Cugat, Associación Catalana de Juegos de Estratègia y Aventura, Volkswagen Espanya.

Colaboración en las locuciones
Angelina Llongueras, Azucena Díaz, Víctor Álvaro,Jordi Andújar, Mercè Martínez, Victòria Pagès, Maria Molins, Lurdes Barba, Pere Molina, Joan Carreras y Oriol Vila.

Font: Teatre Nacional de Catalunya

Intimitat

de Hanif Kureishi
Adaptació per a l'escena de Gabriela Izcovich
Traducció de Joan Sallent
Dirigida per Javier Daulte
Producció La Villarroel

Sinopsi
Realment el seu matrimoni és un fracàs? O senzillament està tenint una crisi de valors? Està deixant-se portar per una passió? Pot l’amor durar eternament? “La intel•ligència consisteix a saber valorar allò que nosaltres hem creat”, li diu Asif al seu amic Javier perquè reflexioni sobre la seva parella i no tanqui les portes a la vida que té construïda. Però Javier, després de sis anys de convivència, està decidit a començar una nova etapa.
La resposta a aquestes preguntes va creant una història sobre l’escenari, barrejant-se amb el sentiment de culpa, els records, la por a allò desconegut i l‘esperança de trobar la felicitat.

Repartiment
- Joel Joan
- Clara Segura
- Pepo Blasco
- Elena Fortuny
- Josep Julien

Comentari

Eren les nou de la nit del dissabte 16 de febrer. Erem al Teatre Municipal de Girona, i nosaltres ja erem als nostres llocs...El públic, força jove, esperava amb impeciència la sortida del famós Joel Joan, un monstre en escena.
La veritat es que l'obra em va agradar, però trobo que en Joel estava una xic desmesurat, desgastava energia per tot arreu, i eclipsava força la resta de repartivament, sobretot la meva estimada Clara Segura, que la trobo una de les millors actrius del moment...És una bèstia de teatre difícil de contenir, suposo...
De tota manera, és una obra en la que riureu (recomano sobretot l'escena a la consulta de la psicòloga) i que, sobretot, tindreu la sensació d'estar espiant per un forat les reaccions, pensaments i sensacions més intimes d'algú.

El senyor Perramon

REPARTIMENT
Boris Ruiz, Senyor Perramon
Òscar Rabadan, Valeri
Carme Poll, Isabel
Ivan Benet, Climent
Mónica Marcos, Marianna
Susanna Garachana, Carmeta
Xavier Capdet, La fletxa
Miquel Gelabert, Mestre Jaume
Ramon Enrich, Senyor Ranalies
Enric Llort Nen



FITXA
Ajudant de direcció: Martí Torras Mayneris Vestuari: Marian Corominas Producció executiva: Valentí Closas Construcció d'escenografia: El Teler Caracterització: Toni Santos Direcció de producció: Jaume Flor Il·luminació: Xavi Clot Escenografia: Rifail Ajdarpasic Direcció tècnica: Miguel Montes Producció: Teatre Romea

Comentari:
El dissabte dia 16 de febrer varem anar a veure l'obra El senyor Perramon, al Teatre Municipal de Girona. Una producció del Romea que ara està de gira per tot el país i que segurament passarà molt a prop de casa vostra. És una obra genialment adaptada per Sagarra (està basada en l'avar de Molière) i molt ben portada per tots els actors, tot i que cal fer una menció especial a en Boris Ruiz, que n'és el protagonista. I també a l'Enric Llort que fa una feina de caracterització immensa durant les pràcticament hora i mitja que es passa damunt de l'escenari.
Un text amb les virtuts de Sagarra, basat en el geni Molière, i dirigit d'una manera fresca per Joan Anton Rechi.

Si podeu, aneu-la a veure, sobretot si sou "bona gent"! Ah, i procureu no prendre-li res al Senyor Perramon...o sabreu com les gasta...

Idaho & Utah

Ei!

Quant de temps, eh? Dissabte vaig a anar a veure al teatre municipal, l'obra Idaho y Utah, de l'Albert Espinosa. I es que aquest tipus em cau molt i molt bé, tant el que fa, com tal i com ho fa. Quines ganes de viure que té! I quin sentit de l'humor (àcid, a voltes) però dimensionat si saps el que ha hagut de passar...

No ho sé, tant sols diré que l'obra tracta de un futur proper, on una injecció pot fer-nos passar la necessitat de dormir, i per tant ens convertim en una mena d'espècie millorada i més rendible ja que podem treballar més hores, aprofitar més el dia, etc, etc, etc. I que la idea dels 2 protagonistes, és fer una mena de comiat del son d'un d'ells, el que ha decidit deixar de dormir. I llavors...
Deixeu-me dir que aquesta obra va guanyar el premi a la millor obra de teatre a Barcelona del 2006 i que per poc que pogueu, mireu d'anar-la a veure, encara que us hagueu de desplaçar: Val la pena. Això si, intenteu agafar les primeres files, sobretot si sou propensos a ser durs d'orella, ja que l'única critica és el volum de veu dels actors.