tag:blogger.com,1999:blog-22385857920394642642024-03-13T14:52:18.116-07:00Abaixem el TelóDavid Lozanohttp://www.blogger.com/profile/17795744995796474372noreply@blogger.comBlogger5125tag:blogger.com,1999:blog-2238585792039464264.post-86851386516777638352008-11-18T02:33:00.002-08:002008-11-18T02:34:12.989-08:00Com pot ser que t'estimi tant...<a href="http://bp0.blogger.com/_nYXt7W4N3s0/SA2TfrUbXqI/AAAAAAAAAOw/ahwD4wCQRkU/s1600-h/Imatge-TdeTeatre-W.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5191968117841682082" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="http://bp0.blogger.com/_nYXt7W4N3s0/SA2TfrUbXqI/AAAAAAAAAOw/ahwD4wCQRkU/s320/Imatge-TdeTeatre-W.jpg" border="0" /></a><p align="justify">Aquest cop era divendres. Al Teatre municipal estava força ple i el públic a diferència d'altres vegades, era força jove, suposo que pel refent televisiu de les <strong><em>T</em></strong> que tenia molta gent: "Jet Lag".<br />La veritat es que esperava amb força expectació aquesta obra, ja que n'havia llegit que era una temàtica diferent a tot el que havien fet les T de Teatre. I relament, em van sorprendre i agradar! Va ser una de les millors obres de la Temporada.<br />Tot gira al voltant d'una escenografia espectacularment ben dissenyada, que és un personatge més de l'obra i que li dóna força a la història i permet anar-nos transportant fins i tot d'una manera molt creïble en el temps ens els diferents flashbacks que ens porta la història. <br />Respecte al director Daulte, el puc felicitar pel text i la història que els hi ha escrit, on crec que han pogut demostrar fins on arriben com a actrius! <a href="http://bp3.blogger.com/_nYXt7W4N3s0/SA2Z1bUbXrI/AAAAAAAAAO4/_TaNXhcvroc/s1600-h/Foto-TdeTeatre-3-W.jpg"><img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;" src="http://bp3.blogger.com/_nYXt7W4N3s0/SA2Z1bUbXrI/AAAAAAAAAO4/_TaNXhcvroc/s320/Foto-TdeTeatre-3-W.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5191975088573603506" /></a> Hi ha un moment a l'obra, quan el personatge que interpreta la Carme Pla explica la seva infantesa que realment fa estralls al públic. Un toc Daulte, sens dubte! A més, la història està ben tramada i és un repte, interpretativament, per les actrius.<br /><br /><br />Sens dubte una obra que no us podeu perdre! <br />Consulteu la web de les <a href="http://www.tdeteatre.com/"><strong>T</strong></a><br /><br /><strong><em>Fitxa Tècnica de l'obra</em></strong><br /> <br /><strong>Dirección</strong><br />Javier Daulte<br /> <br /><strong>Traducción</strong> <br />Víctor Muñoz<br /> <br /><strong>Escenografía</strong><br />Jon Berrondo <br /> <br /><strong>Vestuario</strong><br />Marian Coromina<br /> <br /><strong>Iluminación</strong><br />Albert Faura (aai)<br />Carlos Lucena<br /> <br /><strong>Sonido</strong><br />Francisco Grande<br /> <br /><strong>Con</strong><br />Mamen Duch, Míriam Iscla, Marta Pérez, Carme Pla, Àgata Roca<br /> <br /><strong>Producción</strong><br />Teatre Nacional de Catalunya y T de Teatre<br />Con la colaboración de<br />Ministerio de Cultura – INAEM y Teatre Zorrilla de Badalona<br /> <br /><strong><em>Espectáculo recomendado a partir de 12 años </em></strong> <br /><strong>Duración aproximada</strong><br />1 h 35 minutos (sin entreacto)<br /><br />Font: Teatre Nacional de CatalunyaDavid Lozanohttp://www.blogger.com/profile/17795744995796474372noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2238585792039464264.post-57148860271584306202008-11-18T02:33:00.001-08:002008-11-18T02:33:38.920-08:00Boris Godunov<a href="http://bp2.blogger.com/_nYXt7W4N3s0/R-DjgfKjHLI/AAAAAAAAAOY/V0XAa5FJ_mc/s1600-h/Imatge-Boris-Godunov-W.jpg"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;" src="http://bp2.blogger.com/_nYXt7W4N3s0/R-DjgfKjHLI/AAAAAAAAAOY/V0XAa5FJ_mc/s320/Imatge-Boris-Godunov-W.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5179389718737132722" /></a><p align="justify"><strong>Comentari:</strong><br />El teatre és ple de gom a gom. La gent s'asseu al seus seients i comença l'obra. Últimament, i ca da cop més, l'espai escenic s'amplia del típic escenari per ocupar el pati de butaques, la platea i tot el teatre en general. No vull explicar gaires coses de com s'ho fan perquè ens doni la sensació que estem realment segrestats a a dins del teatre, però es pot veure com es pot fer reflexionar l'espectador des de múltiples nivells. <a href="http://bp0.blogger.com/_nYXt7W4N3s0/R-Dj7_KjHMI/AAAAAAAAAOg/icJUAnauvTQ/s1600-h/Foto-Boris-assaig-1-W.jpg"><img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;" src="http://bp0.blogger.com/_nYXt7W4N3s0/R-Dj7_KjHMI/AAAAAAAAAOg/icJUAnauvTQ/s320/Foto-Boris-assaig-1-W.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5179390191183535298" /></a>Amb una escenografia austera (que sembla que sigui del propi teatre) i una cortina on s'hi projecten diferents escenaris virtuals i imatges de video, ens traslladen a diferents escenaris per aconseguir, sempre i en tot moment, que reflexionem sobre l'amenaça terrorista que continuament ens plana al damunt degut als actes dels nostres líders polítics.<br /><br />Molt recomanable. <br /><br />Si la voleu anar a a veure, ara faran una estada fins a principis de maig al TNC.<br /><br /><strong><em>Fitxa Artística de l'obra</em></strong><br /><strong><em>Idea original y dirección artística</em></strong><br />Àlex Ollé (La Fura dels Baus)<br /> <br /><strong><em>Dirección escénica y dramatúrgia</em></strong><br />Àlex Ollé y David Plana<br /> <br /><strong><em>Texto original</em></strong><br />David Plana<br /> <br /><strong><em>Dirección musical</em></strong><br />Josep Sanou<br /> <br /><strong><em>Creación del vídeo</em></strong><br />Frank Aleu<br />Urano<br />Escenografia i attrezzo<br />Alberto Pastor <br /> <br /><strong><em>Vestuario</em></strong><br />Catou Verdier<br /> <br /><strong><em>Iluminación</em></strong><br />Pere Capell<br />Àlex Ollén<br /> <br /><strong><em>Vídeo</em></strong><br />Joan Rodon<br /> <br /><strong><em>Ajudanta de dirección</em></strong><br />Anna Rodríguez<br /> <br /><strong><em>Assistència al diseño de sonido</em></strong><br />Damien Bazin<br /> <br /><strong><em>Con</em></strong><br />Pedro Gutiérrez, Sara Rosa Losilla,Pep Miràs,Juan Olivares,Francesca Piñón, Albert Prat,Òscar Rabadan,Fina Rius,<br />Manel Sans.<br /> <br /><strong>Agradecimientos</strong><br /> <br /><strong><em>Colaboración en vídeos</em></strong><br />Mariona Bassa, Cristina Plazas, Maria Molins, JordiBoixaderas, Jordi Martínez, Norbert Ibero,CarlesCanut, Pere Arquillué, Manuel Veiga, Pere Molina,Miquel Gelabert, Agustí Esteve, Delegación del Gobierno en Barcelona, Òscar Lauroba, Tomás Morató, Pérez Porro, Lucia Valleta, Joan Ortega, RaúlVargas, Xavier Cugat, Associación Catalana de Juegos de Estratègia y Aventura, Volkswagen Espanya.<br /><br /><em><strong>Colaboración en las locuciones</strong></em><br />Angelina Llongueras, Azucena Díaz, Víctor Álvaro,Jordi Andújar, Mercè Martínez, Victòria Pagès, Maria Molins, Lurdes Barba, Pere Molina, Joan Carreras y Oriol Vila.<br /><br />Font: <a href="http://www.tnc.es/pls/webtnc/programacio.obra?p_codidioma=es&p_codcontingut=458&p_codtipustext=PRE">Teatre Nacional de Catalunya</a></p>David Lozanohttp://www.blogger.com/profile/17795744995796474372noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2238585792039464264.post-55923652290390233462008-11-18T02:32:00.000-08:002008-11-18T02:33:01.136-08:00Intimitat<a href="http://bp1.blogger.com/_nYXt7W4N3s0/R9_IvfKjHKI/AAAAAAAAAOQ/1hHGxIQF7C4/s1600-h/intimitat_r350.jpg"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;" src="http://bp1.blogger.com/_nYXt7W4N3s0/R9_IvfKjHKI/AAAAAAAAAOQ/1hHGxIQF7C4/s320/intimitat_r350.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5179078814644509858" /></a>de <strong>Hanif Kureishi</strong><br />Adaptació per a l'escena de <strong>Gabriela Izcovich</strong><br />Traducció de <strong>Joan Sallent</strong><br />Dirigida per <strong>Javier Daulte</strong><br />Producció La <strong>Villarroel</strong><br /><p align="justify"><br /><strong><em>Sinopsi</em></strong><br /><em>Realment el seu matrimoni és un fracàs? O senzillament està tenint una crisi de valors? Està deixant-se portar per una passió? Pot l’amor durar eternament? “La intel•ligència consisteix a saber valorar allò que nosaltres hem creat”, li diu Asif al seu amic Javier perquè reflexioni sobre la seva parella i no tanqui les portes a la vida que té construïda. Però Javier, després de sis anys de convivència, està decidit a començar una nova etapa.<br />La resposta a aquestes preguntes va creant una història sobre l’escenari, barrejant-se amb el sentiment de culpa, els records, la por a allò desconegut i l‘esperança de trobar la felicitat.</em><br /><br /><em><strong>Repartiment</strong></em><br />- Joel Joan <br />- Clara Segura<br />- Pepo Blasco<br />- Elena Fortuny<br />- Josep Julien<br /><br /><strong><em>Comentari</em></strong><br /><br />Eren les nou de la nit del dissabte 16 de febrer. Erem al Teatre Municipal de Girona, i nosaltres ja erem als nostres llocs...El públic, força jove, esperava amb impeciència la sortida del <em>famós</em> Joel Joan, un monstre en escena.<br />La veritat es que l'obra em va agradar, però trobo que en Joel estava una xic desmesurat, desgastava energia per tot arreu, i eclipsava força la resta de repartivament, sobretot la meva estimada Clara Segura, que la trobo una de les millors actrius del moment...És una bèstia de teatre difícil de contenir, suposo...<br />De tota manera, és una obra en la que riureu (recomano sobretot l'escena a la consulta de la psicòloga) i que, sobretot, tindreu la sensació d'estar espiant per un forat les reaccions, pensaments i sensacions més intimes d'algú.</p>David Lozanohttp://www.blogger.com/profile/17795744995796474372noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2238585792039464264.post-65365393625954415312008-11-18T02:30:00.000-08:002008-11-18T02:35:11.791-08:00El senyor Perramon<a href="http://bp2.blogger.com/_nYXt7W4N3s0/R8Poc_jaXkI/AAAAAAAAAMY/SZX6at_V91I/s1600-h/Cartell%2520-%2520El%2520Senyor%2520Perramon.jpg"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;" src="http://bp2.blogger.com/_nYXt7W4N3s0/R8Poc_jaXkI/AAAAAAAAAMY/SZX6at_V91I/s320/Cartell%2520-%2520El%2520Senyor%2520Perramon.jpg" border="0" height=250 width=175 alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5171232381945404994" /></a><p align="justify"><strong>REPARTIMENT</strong> <br />Boris Ruiz, <em>Senyor Perramon</em><br />Òscar Rabadan, <em>Valeri</em><br />Carme Poll, <em>Isabel</em><br />Ivan Benet, <em>Climent</em><br />Mónica Marcos, <em>Marianna</em><br />Susanna Garachana, <em>Carmeta</em><br />Xavier Capdet, <em>La fletxa</em><br />Miquel Gelabert, <em>Mestre Jaume</em><br />Ramon Enrich, <em>Senyor Ranalies</em><br />Enric Llort <em>Nen</em><br /><br /><br /> <br /><strong>FITXA </strong> <br /><em>Ajudant de direcció:</em> Martí Torras Mayneris <em>Vestuari:</em> Marian Corominas <em>Producció executiva:</em> Valentí Closas <em>Construcció d'escenografia:</em> El Teler <em>Caracterització:</em> Toni Santos <em>Direcció de producció:</em> Jaume Flor <em>Il·luminació:</em> Xavi Clot <em>Escenografia:</em> Rifail Ajdarpasic <em>Direcció tècnica:</em> Miguel Montes <em>Producció:</em> Teatre Romea <br /><br /><em>Comentari:</em><br />El dissabte dia 16 de febrer varem anar a veure l'obra El senyor Perramon, al Teatre Municipal de Girona. Una producció del Romea que ara està de gira per tot el país i que segurament passarà molt a prop de casa vostra. És una obra genialment adaptada per Sagarra (està basada en l'avar de Molière) i molt ben portada per tots els actors, tot i que cal fer una menció especial a en Boris Ruiz, que n'és el protagonista. I també a l'Enric Llort que fa una feina de caracterització immensa durant les pràcticament hora i mitja que es passa damunt de l'escenari.<br />Un text amb les virtuts de Sagarra, basat en el geni Molière, i dirigit d'una manera fresca per Joan Anton Rechi.<br /><br />Si podeu, aneu-la a veure, sobretot si sou "bona gent"! Ah, i procureu no prendre-li res al Senyor Perramon...o sabreu com les gasta...David Lozanohttp://www.blogger.com/profile/17795744995796474372noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2238585792039464264.post-39781357856816403512008-11-18T02:28:00.000-08:002008-11-18T02:35:26.563-08:00Idaho & Utah<a href="http://bp3.blogger.com/_nYXt7W4N3s0/R9-x4_KjHII/AAAAAAAAAOA/Mzrt9I9SIho/s1600-h/Idaho_Utah.jpg"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;" src="http://bp3.blogger.com/_nYXt7W4N3s0/R9-x4_KjHII/AAAAAAAAAOA/Mzrt9I9SIho/s320/Idaho_Utah.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5179053689085828226" /></a><br />Ei!<br /><br />Quant de temps, eh? Dissabte vaig a anar a veure al teatre municipal, l'obra Idaho y Utah, de l'Albert Espinosa. I es que aquest tipus em cau molt i molt bé, tant el que fa, com tal i com ho fa. Quines ganes de viure que té! I quin sentit de l'humor (àcid, a voltes) però dimensionat si saps el que ha hagut de passar...<br /><br />No ho sé, tant sols diré que l'obra tracta de un futur proper, on una injecció pot fer-nos passar la necessitat de dormir, i per tant ens convertim en una mena d'espècie millorada i més rendible ja que podem treballar més hores, aprofitar més el dia, etc, etc, etc. I que la idea dels 2 protagonistes, és fer una mena de comiat del son d'un d'ells, el que ha decidit deixar de dormir. I llavors...<a href="http://bp3.blogger.com/_nYXt7W4N3s0/Rk2ii5Up3fI/AAAAAAAAAAo/g09qh2Es8AY/s1600-h/tn_fil14187.jpg"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;" src="http://bp3.blogger.com/_nYXt7W4N3s0/Rk2ii5Up3fI/AAAAAAAAAAo/g09qh2Es8AY/s320/tn_fil14187.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5065883876248378866" /></a><br />Deixeu-me dir que aquesta obra va guanyar el premi a la millor obra de teatre a Barcelona del 2006 i que per poc que pogueu, mireu d'anar-la a veure, encara que us hagueu de desplaçar: Val la pena. Això si, intenteu agafar les primeres files, sobretot si sou propensos a ser durs d'orella, ja que l'única critica és el volum de veu dels actors.David Lozanohttp://www.blogger.com/profile/17795744995796474372noreply@blogger.com0